Article NEWS LLEIDA


En el magazín turístic NEWS LLEIDA, any XIV del gener-abril de 2008, número 52 va ser publicat el següent reportatge:


Situat a pocs quilòmetres de Lleida, el molí d’oli de Ca l'Agustí és un indret singular ubicat a la població d' Alpicat (Segrià). Es tracta d'un lloc digne de coneixença que dóna l'oportunitat de reviure una època de la història recent del nostre territori; quan la manera de viure i guanyar-se la vida estava estretament lligada a la terra i a tot el què ella donava. EI molí és punt de trobada entre passat i el present que saben conjugar-se a la perfecció davant l'atenta mirada del visitant.


Tot i comptar amb més d'un segle d’existència, aquest molí sembla ben be nou de trinca. El seu bon estat es deu la sorprenent tasca de restauració realitzada per l'Agustí Serés, que als seus vuitanta-dos anys ha aconseguit recuperar el molí d'oli aixecat pel seu pore el 1890 i que va ser el modus vivendi dels Serés durant uns quants anys, però que per motius diversos havia deixat de ser el sosteniment de la família per donar pas al desús i l'oblit.


Al molí de ca l'Agustí, coda racó, cada pedra i coda objecte es presenta com un testimoni de la història. Cadascun dels diferents elements que el formen han estat recuperats per a tornar a l’estat que tenien quan l'espai estava en ple funcionament i produïa l’anomena’t or verd. Tots els estris funcionen correctament, i per tant, el molí podria tornar a produir oli.


EI primer que ens trobarem en entrar seran els trulls. Situats a terra, aquesta mena de pous cavats a la pedra que s'utilitzaven per guardar l’oli un cop havia finalitzat el procés d'elaboració, estan ara tapats per un vidre que permet el visitant contemplar aquest espai d’emmagatzematge. Presidint les dues bandes de l'entrada, hi ha uns tinells que s'erigeixen a mode de columnes, on el visitant podrà veure fotografies de la nissaga Serés, amb l’abans i el després de la restauració d'aquest espai. Un cop dins del molí, podem veure les diferents peces o elements que intervenien en el procés d'elaboració de l'oli. Des de la tremuja o dipòsit en forma de piràmide invertida que funcionava com un embut on es tiraven les olives des del trespol per iniciar el procés, fins a unes rodes de pedra d'una tona i mitja de pes cadascuna que van ser portades d’Itàlia i que xafaven les olives fins a convertir-les en una pasta. EI pas de la tremuja al recipient del primer premsatge es feia a través d'una cinta transportadora on les olives eren netejades amb aigua. Un cop feta la primera pasta, aquesta passava a la zona de premsat amb una vagoneta. Veurem aquí una premsa ben conservada, on la pasta era sotmesa a una pressió de quatre-centes atmosferes. EI resultat d'aquest premsatge passava a una pica dividida en tres compartiments. A causa de les diferents densitats, aigua i oli se separaven i l'or verd passava per una canonada cap a uns dipòsits on s’acabava de netejar i finalitzava el seu recorregut als trulls de l'entrada.


A més de l'antic molí d'oli, hi ha dos espais més que són força interessants. D’una banda i darrere el molí s'han condicionat dos magatzems que acullen un museu d'eines de camp. Per l'altra, les golfes del molí s'han transformat en una galeria d'art on es realitzen exposicions. La primera mostra, feta el passat mes d’agost, va reunir obres d'Albert Corretgé i Àngel Piulats, en una exposició que portava per títol "Alpicatures".


Molí d'oli de Ca l'Agustí

C/ Lleida, 19

Alpicat

"laMañana", diumenge 19 d'agost de 2007

El dominical, REVISTA, del diari lleidetà "laMañana" va publicar, el diumenge 19 d'agost, un reportatge sobre el molí d'oli, signat, el text, per Ramon Redondo i el reportatge gràfic per Abelardo Hernández i Ramon Redondo. Us el reproduïm, íntegre, a continuació.


"Des d'aquest passat divendres, Alpicat disposa d'un nou valor cultural, El Molí de l'Oli i Museu d'eines del camp de Ca l'Agustí, ubicat al número 19 del carrer Lleida d'aquesta localitat del Segrià. Una iniciativa de caire privat, inspirada per Agustí Serés Justo, patriarca d'una nissaga que desembarcava a Alpicat l'any 1697, amb José Serés, procedent de la vila de la Franja, Seydín (Saidí actual). El primer Agustí Serés es remunta a l'any 1772, al que seguiria L’any 1836 Agustí Serés Fenoll i L’any 1861, el fill d'aquest, Agustí Serés Ibars. Una generació més tard, Fernando Serés Ibars (1890) pare d'Agustí Serés Justo (1925), va destinar l'edifici del carrer Lleida a molí d'oli, que ara el seu fill, als vuitanta-dos anys, ha convertit en un museu que pretén retre testimoniatge a una tasca - com la del pagès - en una època en la que les oliveres precedien a l'actual paisatge de fruiters. I la nissaga continua fins els nostres dies, amb els seus quatre fills, i els seus néts.
Procés de transformació de l'oli
A diferencia d'alguns museus similars, el de Ca l'Agustí presenta el procés de l'elaboració de l'oli des del moment que arriben les olives i ho fa amb un total funcionament de tots els elements que el composen.
Per iniciar aquesta mena de ruta guiada, ens trobem en primer lloc amb la façana, en la que s'han ubicat uns coloms mexicans fets de terrissa i importats de la pedrera de Guadalajara, que volen simbolitzar l'amistat entre Mèxic i Espanya, país, el primer, en el que resideix una de les seves filles.
La historia de l'edifici arranca fa cent anys quan Fernando Serés Ibars el va convertir en molí. Cada racó té la seva historia i recull pas a pas el procés de fabricació del denominat or verd. Una tolva acumulava els sis-cents quilos d'olives que es dipositaven des del trebol, i mitjançant una cinta eren conduïdes a un altre recipient, al temps que l'aigua les anava rentant. Aquestes olives cauen en un recipient de pedra, on una roda, inicialment portada d’Ulldecona, s'encarregava de la tasca de xafar-les. Aquesta roda es van substituir posteriorment per d'altres de més modernes portades des d'Itàlia. Es tracta de dues rodes còniques de granit d'una tona i mitja cadascuna.
Al voltant del recipient hi ha una camera d'aigua calenta de ferro, folrat de rajola de ceràmica, la qual permet que la pasta resultant es mantingui a una temperatura entre els 25 i els 300. Un cop feta aquesta pasta, es posa repartida entre els tradicionals esportins, un a sobre de l'altre, i dipositats sobre una vagoneta que els condueix a la zona de premsat, en la que les maquines havien de generar quatre-centes atmosferes de pressió. Tot l'oli i l'aigua que sortia de les olives passava per un tub cap al primer dels espais d'un pica dividida en tres compartiments.
Diferents usos
L'aigua, en ser més densa, quedava en la primera pica, mentre que l'oli vessava en les altres dues, i el de pitjor qualitat anava a un altre espai denominat infern. Amb l'oli menys refinat es feia sabó per rentar la roba i la resta es venia a una fàbrica de sulfur. També, amb la pinyola de les olives ja premsades, es podia treure fins a un cinc per cent més d’oli. L’oli, ja sense aigua, passava per una canonada cap als dipòsits dotats d’un petit tub transparent de nivell que en tot moment indicava el percentatge d’ocupació. Un cop net, es posava als trulls o a unes safres per al seu transport. En el mateix local podem veure una bàscula utilitzada per a la seva venda al detall o l’engròs.
El treball dintre del molí sempre ha estat una tasca delicada des del punt de vista climatològic, per tant, per evitar que l’oli es tornés pastós, sempre estava encesa una estufa, fins i tot quan el molí no estava en funcionament.
La part del darrera del museu acull també, de manera permanent, una exposició de diversos estris del camp, que van des de segadores, atomitzadors, màquina de batre, esquetlladora d’ametlles... Totes han estat recollides, restaurades i posades en funcionament pel mateix Agustí Serés, impulsor del museu.
El passat dia 4 d’agost va tenir lloc la inauguració oficial del recinte, amb la presència de les primeres autoritats locals, la família Serés i amics.
Promoció d’artistes locals
Des de la propera setmana es pretén que aquest espai sigui també eventualment escenari de diversos esdeveniments artístics i culturals. Sense anar més lluny i coincidint amb la Festa Major d’Alpicat, es durà a terme l’exposició de l’obra pictòrica de dos del artistes locals, Albert Corretgé i Àngel Piulats, sota el títol d’Alpicatures, una mostra de pintures a l’oli sobre temes locals, que romandrà oberta inicialment els dies 24, 25 i 26 d’agost i 1 i 2 de setembre."

INAUGURACIÓ

El passat dissabte 4 d'agost es va inaugurar el Museu molí d'oli de ca l'Agustí, amb la preséncia d'autoritats, familiars, amics i veïns que van impregnar tot l'acte d'un fervoròs caliu.

La Ignàsia Serès portà el fil conductor durant l'acte d'inauguració. En Aquesta fotografia, junt amb la seva filla Elisa Sandoval, explicaren al públic la nissaga de la família i com ha perdurat durant generacions el nom d'Agustí. Actualment conserven l'onomàstica el seu pare i el germà gran.

Part de la família Serés, amatens al que s'esdevenia. Al mig dels qui són asseguts hi ha l'Agustí.

L'Alcalde de la població d'Alpicat, Pau Cabré, agraí a la família Serés l'haver tingut cura de la preservació i conservació del molí d'oli.

El mossén de la població escollí unes formoses lectures que acompanyaren l'acte de benedicció de l'edifici.

L'escriptora i poetesa Rosario Curiel recità una poesia que composà per a l'ocasió en homenatge al vell trull. En la fotografia de sota el ribetà Ramon Gavarró també recità un poema el qual es recull al final d'aquesta pàgina.

En un determinat moment l'Agustí dirigí unes paraules d'agraïment a tots els presents per la seva assitència i ens deixà ben palès la seva estima cap al molí i el que representa tot el que s'hi aplega dins les seves parets.

Els pintors d'Alpicat l'Albert Corretgé i l'Àngel Piulats lliuraren, a l'Agustí, un formòs quadre sobre el molí.

Es va demanar, al públic, uns moments de silenci per escoltar el sò de tota la maquinària en funcionament, que el propi Agustí va voler posar en marxa tal com ens mostra la fotografia.

Tota la maquinària es troba en un bon estat de conservació, que fins hi tot permetria de tornar-hi a fer oli.

La present fotografia va captar les moles en ple moviment.

L'Elisa Sandoval ens explicà, detingudament i en profusió de detalls, el procés d'elaboració de l'oli que es feia al vell trull. Les dades les recopilà a partir de les tertúlies que mantingué amb l'avi Agustí.

Aquestes dues fotografies capten dos moments del públic assistent. En la darrera fotografia lliurat a un esclat d'aplaudiments.

En altres depèndencies del molí s'hi exposa maquinària i estris que han utilizat, amb el pas dels anys, la família Serés, com aquesta antiga cosechadora fabricada al país vasc i que és de les poques que queden tan antiga i ben conservada. Les explicacions ens les donà l'Agustí fill, al mig de la fotografia amb americana fosca.

I finalment s'obsequià al públic assistent amb un piscolabis al pis superior del molí. Aquesta dependència està habilitada per ser utilitzada com a sala d'exposicions i la inauguraran els pintors Albert Corretgé i l'Àngel Piulats en ocasió de la propera Festa Major d'Alpicat a finals d'agost d'enguay.
Ambdós pintors encoratgaren a l'Agustí per la bona tasca que fèia al vell molí i en mostrar-los-hi, ell, aquest pis superior, intuiren l'epai escaient, que representava la sala, per mostrar el treball de qualsevol artista i des de llavors han col·laborat, també, en la restauració d'aquest indret.

MAQUINÀRIA DEL MOLÍ I LA SEVA FUNCIÓ

L'Agustí ens diu:
El secret per fer un oli de qualitat és: neteja en tot el procès d'elaboració i oliva fresca, màxim de dos dies.

Les olives eren portades al molí i posades en una tremuja d'una capacitat d'uns 500 kgs, a l'espera de ser mòltes.
A continuació per mitjà d'un bisenfí, on es netejaven, eren dipositades en un altre tremuja, de la mateixa capacitat que la primera, abans de passar per les moles.

El temps d'estada a la mola era al voltant d'1 hora. Després, la pasta obtinguda de la mòlta, s'abocaba a una pila petita al peu de les moles i amb una galleda era colocada als cofins. Aquests es dipositaven sobre una vagoneta i quan n'hi havia uns 40 o bé 50, eren traslladats a la premsa per mitja d'uns carrils que hi ha al terra.

La força de la premsa la proporcionava aquesta bomba i mitjantçant la transmissió per corretges sens fi.

Al premsar la pasta, s'obtenia l'oli i aquest per mitjà d'una mànega era conduït a les piles de decantació.
La premsa de ca l'Agustí fou construïda a Reus per l'empresa Tomàs Mallorquí.

A les piles es recollia l'oli amb el cassó i el plat d'aram. Aquest últim usat quan la capa que surava per damunt de l'aigua era fina.

28 D'ABRIL DE 2007


A dalt l'Agustí explicant-nos les parts del molí. A sota el matrimoni Agustí Serés i Rosa Santamaria amb les moles en ple moviment.

A sobre l'Agustí Serés continuant l'itinerari pel molí. A sota el grup d'amics que visitàrem el molí d'oli.

El passat 28 d'abril de 2007 ens reunírem un grup d'amics a la casa de la família Serés-Santamaria, els quals ens varen obrir les portes del seu vell molí d'oli restaurat, ara per passar a ser un llegat cultural convertit en museu.
Al vell mig de la població d'Alpicat el molí d'oli s'ha conservat en un molt bon estat doncs, fins i tot, fora possible de tornar-hi a fer oli perquè tota la maquinària funciona a la perfecció i tot gràcies a la tenacitat i voluntat de l'Agustí Serés que, com artífex de la restauració, ha vist complir un somni d'anys, veure dignificat el seu molí.
L'Agustí ens va anar desgranant tot el procés d'elaboració d'oli amb la passió d'aquell que reviu allò que no ha deixat mai d'estimar.
Que el nou museu sigui un referent a la població i que els qui s'hi apropin a visitar-lo surtin més rics en coneixements que abans d'entrar-hi.
Ramon Gavarró (la Riba -Alt Camp)

A L'AGUSTÍ SERÉS



Al poble d'Alpicat (Segrià) la família Serés-Santamaria ha creat el Museu molí d'oli ca l'Agustí, fruït de la restauració del vell trull familiar.

EN LA ALMAZARA

Máquinas huérfanas de voces,
espuertas,
ecos lejanos de alpechín y aceite,
las cinchas y las cribas,
recuerdan y anhelan
manos curtidas.

Ruedas aquietadas:
ha huido
el fruto de la paz
nacida al golpe
del pie de una diosa.
Las maderas ya no
aplastan terrones
ni allanan caminos
que abrirán semillas.

Sorprendido,
el paisaje viene a ver
qué se hizo
de sus granos y sus drupas.
Las paredes, expectantes,
saben ya de la alta misión
cumplida.

A contraluz, hierro y piedra,
cuerda y yeso duermen:
apenas les despierta
un vago olor a pintura.
Alguien que mira
a través de otras manos
ha traído el campo
y las casas y el aire
que antes se negaban
a las vigas.

En el infierno huele a ausencia
y en el aire aún dormita
el viejo depósito
que daba la vida.
Al cielo de tejas
voló una paloma
vestida de telas.

La almazara calla
en la vieja alquería.
El tiempo y sus curvas
abrazan los troncos
de hojas verdeplata
y prensan los días.


Rosario Curiel.

POEMA

L’Agustí

ha fet realitat
el seu somni:
donar vida,
de vell nou,
al molí d’oli.

Aquest trull
que defensà,
durant anys,
torna a obrir
les portes.

Acollint ara
al visitant
per confiar-li
el seu saber
que ve d’antic.

Al poble
d’Alpicat
el vell molí,
que porta
el seu nom,

recull el fer
d’uns anys
quan el viure,
era més cru
que no és ara.

Quant d’oli
vessat a les piles;
sucat el pa
per moltes mans
envellides pel temps

Quin homenatge!
Per tota la gent
que ho va viure,
que en va gaudir,
del seu treball.

Aquest llegat
fet museu
és un present
a les generacions
més joves.

Ho és per a tothom!
Que convida
a l’estudi,
al gaudi
de la història.

Quin encert
preservar el molí!
Ho diu tot
d’aquell qui
ho ha fet possible.

Gràcies Agustí!


Ramon Gavarró de la Riba