28 D'ABRIL DE 2007


A dalt l'Agustí explicant-nos les parts del molí. A sota el matrimoni Agustí Serés i Rosa Santamaria amb les moles en ple moviment.

A sobre l'Agustí Serés continuant l'itinerari pel molí. A sota el grup d'amics que visitàrem el molí d'oli.

El passat 28 d'abril de 2007 ens reunírem un grup d'amics a la casa de la família Serés-Santamaria, els quals ens varen obrir les portes del seu vell molí d'oli restaurat, ara per passar a ser un llegat cultural convertit en museu.
Al vell mig de la població d'Alpicat el molí d'oli s'ha conservat en un molt bon estat doncs, fins i tot, fora possible de tornar-hi a fer oli perquè tota la maquinària funciona a la perfecció i tot gràcies a la tenacitat i voluntat de l'Agustí Serés que, com artífex de la restauració, ha vist complir un somni d'anys, veure dignificat el seu molí.
L'Agustí ens va anar desgranant tot el procés d'elaboració d'oli amb la passió d'aquell que reviu allò que no ha deixat mai d'estimar.
Que el nou museu sigui un referent a la població i que els qui s'hi apropin a visitar-lo surtin més rics en coneixements que abans d'entrar-hi.
Ramon Gavarró (la Riba -Alt Camp)

A L'AGUSTÍ SERÉS



Al poble d'Alpicat (Segrià) la família Serés-Santamaria ha creat el Museu molí d'oli ca l'Agustí, fruït de la restauració del vell trull familiar.

EN LA ALMAZARA

Máquinas huérfanas de voces,
espuertas,
ecos lejanos de alpechín y aceite,
las cinchas y las cribas,
recuerdan y anhelan
manos curtidas.

Ruedas aquietadas:
ha huido
el fruto de la paz
nacida al golpe
del pie de una diosa.
Las maderas ya no
aplastan terrones
ni allanan caminos
que abrirán semillas.

Sorprendido,
el paisaje viene a ver
qué se hizo
de sus granos y sus drupas.
Las paredes, expectantes,
saben ya de la alta misión
cumplida.

A contraluz, hierro y piedra,
cuerda y yeso duermen:
apenas les despierta
un vago olor a pintura.
Alguien que mira
a través de otras manos
ha traído el campo
y las casas y el aire
que antes se negaban
a las vigas.

En el infierno huele a ausencia
y en el aire aún dormita
el viejo depósito
que daba la vida.
Al cielo de tejas
voló una paloma
vestida de telas.

La almazara calla
en la vieja alquería.
El tiempo y sus curvas
abrazan los troncos
de hojas verdeplata
y prensan los días.


Rosario Curiel.

POEMA

L’Agustí

ha fet realitat
el seu somni:
donar vida,
de vell nou,
al molí d’oli.

Aquest trull
que defensà,
durant anys,
torna a obrir
les portes.

Acollint ara
al visitant
per confiar-li
el seu saber
que ve d’antic.

Al poble
d’Alpicat
el vell molí,
que porta
el seu nom,

recull el fer
d’uns anys
quan el viure,
era més cru
que no és ara.

Quant d’oli
vessat a les piles;
sucat el pa
per moltes mans
envellides pel temps

Quin homenatge!
Per tota la gent
que ho va viure,
que en va gaudir,
del seu treball.

Aquest llegat
fet museu
és un present
a les generacions
més joves.

Ho és per a tothom!
Que convida
a l’estudi,
al gaudi
de la història.

Quin encert
preservar el molí!
Ho diu tot
d’aquell qui
ho ha fet possible.

Gràcies Agustí!


Ramon Gavarró de la Riba