El dominical, REVISTA, del diari lleidetà "laMañana" va publicar, el diumenge 19 d'agost, un reportatge sobre el molí d'oli, signat, el text, per Ramon Redondo i el reportatge gràfic per Abelardo Hernández i Ramon Redondo. Us el reproduïm, íntegre, a continuació.
"Des d'aquest passat divendres, Alpicat disposa d'un nou valor cultural, El Molí de l'Oli i Museu d'eines del camp de Ca l'Agustí, ubicat al número 19 del carrer Lleida d'aquesta localitat del Segrià. Una iniciativa de caire privat, inspirada per Agustí Serés Justo, patriarca d'una nissaga que desembarcava a Alpicat l'any 1697, amb José Serés, procedent de la vila de la Franja, Seydín (Saidí actual). El primer Agustí Serés es remunta a l'any 1772, al que seguiria L’any 1836 Agustí Serés Fenoll i L’any 1861, el fill d'aquest, Agustí Serés Ibars. Una generació més tard, Fernando Serés Ibars (1890) pare d'Agustí Serés Justo (1925), va destinar l'edifici del carrer Lleida a molí d'oli, que ara el seu fill, als vuitanta-dos anys, ha convertit en un museu que pretén retre testimoniatge a una tasca - com la del pagès - en una època en la que les oliveres precedien a l'actual paisatge de fruiters. I la nissaga continua fins els nostres dies, amb els seus quatre fills, i els seus néts.
Procés de transformació de l'oli
A diferencia d'alguns museus similars, el de Ca l'Agustí presenta el procés de l'elaboració de l'oli des del moment que arriben les olives i ho fa amb un total funcionament de tots els elements que el composen.
Procés de transformació de l'oli
A diferencia d'alguns museus similars, el de Ca l'Agustí presenta el procés de l'elaboració de l'oli des del moment que arriben les olives i ho fa amb un total funcionament de tots els elements que el composen.
Per iniciar aquesta mena de ruta guiada, ens trobem en primer lloc amb la façana, en la que s'han ubicat uns coloms mexicans fets de terrissa i importats de la pedrera de Guadalajara, que volen simbolitzar l'amistat entre Mèxic i Espanya, país, el primer, en el que resideix una de les seves filles.
La historia de l'edifici arranca fa cent anys quan Fernando Serés Ibars el va convertir en molí. Cada racó té la seva historia i recull pas a pas el procés de fabricació del denominat or verd. Una tolva acumulava els sis-cents quilos d'olives que es dipositaven des del trebol, i mitjançant una cinta eren conduïdes a un altre recipient, al temps que l'aigua les anava rentant. Aquestes olives cauen en un recipient de pedra, on una roda, inicialment portada d’Ulldecona, s'encarregava de la tasca de xafar-les. Aquesta roda es van substituir posteriorment per d'altres de més modernes portades des d'Itàlia. Es tracta de dues rodes còniques de granit d'una tona i mitja cadascuna.
Al voltant del recipient hi ha una camera d'aigua calenta de ferro, folrat de rajola de ceràmica, la qual permet que la pasta resultant es mantingui a una temperatura entre els 25 i els 300. Un cop feta aquesta pasta, es posa repartida entre els tradicionals esportins, un a sobre de l'altre, i dipositats sobre una vagoneta que els condueix a la zona de premsat, en la que les maquines havien de generar quatre-centes atmosferes de pressió. Tot l'oli i l'aigua que sortia de les olives passava per un tub cap al primer dels espais d'un pica dividida en tres compartiments.
Diferents usos
L'aigua, en ser més densa, quedava en la primera pica, mentre que l'oli vessava en les altres dues, i el de pitjor qualitat anava a un altre espai denominat infern. Amb l'oli menys refinat es feia sabó per rentar la roba i la resta es venia a una fàbrica de sulfur. També, amb la pinyola de les olives ja premsades, es podia treure fins a un cinc per cent més d’oli. L’oli, ja sense aigua, passava per una canonada cap als dipòsits dotats d’un petit tub transparent de nivell que en tot moment indicava el percentatge d’ocupació. Un cop net, es posava als trulls o a unes safres per al seu transport. En el mateix local podem veure una bàscula utilitzada per a la seva venda al detall o l’engròs.
Diferents usos
L'aigua, en ser més densa, quedava en la primera pica, mentre que l'oli vessava en les altres dues, i el de pitjor qualitat anava a un altre espai denominat infern. Amb l'oli menys refinat es feia sabó per rentar la roba i la resta es venia a una fàbrica de sulfur. També, amb la pinyola de les olives ja premsades, es podia treure fins a un cinc per cent més d’oli. L’oli, ja sense aigua, passava per una canonada cap als dipòsits dotats d’un petit tub transparent de nivell que en tot moment indicava el percentatge d’ocupació. Un cop net, es posava als trulls o a unes safres per al seu transport. En el mateix local podem veure una bàscula utilitzada per a la seva venda al detall o l’engròs.
El treball dintre del molí sempre ha estat una tasca delicada des del punt de vista climatològic, per tant, per evitar que l’oli es tornés pastós, sempre estava encesa una estufa, fins i tot quan el molí no estava en funcionament.
La part del darrera del museu acull també, de manera permanent, una exposició de diversos estris del camp, que van des de segadores, atomitzadors, màquina de batre, esquetlladora d’ametlles... Totes han estat recollides, restaurades i posades en funcionament pel mateix Agustí Serés, impulsor del museu.
El passat dia 4 d’agost va tenir lloc la inauguració oficial del recinte, amb la presència de les primeres autoritats locals, la família Serés i amics.
Promoció d’artistes locals
Des de la propera setmana es pretén que aquest espai sigui també eventualment escenari de diversos esdeveniments artístics i culturals. Sense anar més lluny i coincidint amb la Festa Major d’Alpicat, es durà a terme l’exposició de l’obra pictòrica de dos del artistes locals, Albert Corretgé i Àngel Piulats, sota el títol d’Alpicatures, una mostra de pintures a l’oli sobre temes locals, que romandrà oberta inicialment els dies 24, 25 i 26 d’agost i 1 i 2 de setembre."
La part del darrera del museu acull també, de manera permanent, una exposició de diversos estris del camp, que van des de segadores, atomitzadors, màquina de batre, esquetlladora d’ametlles... Totes han estat recollides, restaurades i posades en funcionament pel mateix Agustí Serés, impulsor del museu.
El passat dia 4 d’agost va tenir lloc la inauguració oficial del recinte, amb la presència de les primeres autoritats locals, la família Serés i amics.
Promoció d’artistes locals
Des de la propera setmana es pretén que aquest espai sigui també eventualment escenari de diversos esdeveniments artístics i culturals. Sense anar més lluny i coincidint amb la Festa Major d’Alpicat, es durà a terme l’exposició de l’obra pictòrica de dos del artistes locals, Albert Corretgé i Àngel Piulats, sota el títol d’Alpicatures, una mostra de pintures a l’oli sobre temes locals, que romandrà oberta inicialment els dies 24, 25 i 26 d’agost i 1 i 2 de setembre."
