INAUGURACIÓ

El passat dissabte 4 d'agost es va inaugurar el Museu molí d'oli de ca l'Agustí, amb la preséncia d'autoritats, familiars, amics i veïns que van impregnar tot l'acte d'un fervoròs caliu.

La Ignàsia Serès portà el fil conductor durant l'acte d'inauguració. En Aquesta fotografia, junt amb la seva filla Elisa Sandoval, explicaren al públic la nissaga de la família i com ha perdurat durant generacions el nom d'Agustí. Actualment conserven l'onomàstica el seu pare i el germà gran.

Part de la família Serés, amatens al que s'esdevenia. Al mig dels qui són asseguts hi ha l'Agustí.

L'Alcalde de la població d'Alpicat, Pau Cabré, agraí a la família Serés l'haver tingut cura de la preservació i conservació del molí d'oli.

El mossén de la població escollí unes formoses lectures que acompanyaren l'acte de benedicció de l'edifici.

L'escriptora i poetesa Rosario Curiel recità una poesia que composà per a l'ocasió en homenatge al vell trull. En la fotografia de sota el ribetà Ramon Gavarró també recità un poema el qual es recull al final d'aquesta pàgina.

En un determinat moment l'Agustí dirigí unes paraules d'agraïment a tots els presents per la seva assitència i ens deixà ben palès la seva estima cap al molí i el que representa tot el que s'hi aplega dins les seves parets.

Els pintors d'Alpicat l'Albert Corretgé i l'Àngel Piulats lliuraren, a l'Agustí, un formòs quadre sobre el molí.

Es va demanar, al públic, uns moments de silenci per escoltar el sò de tota la maquinària en funcionament, que el propi Agustí va voler posar en marxa tal com ens mostra la fotografia.

Tota la maquinària es troba en un bon estat de conservació, que fins hi tot permetria de tornar-hi a fer oli.

La present fotografia va captar les moles en ple moviment.

L'Elisa Sandoval ens explicà, detingudament i en profusió de detalls, el procés d'elaboració de l'oli que es feia al vell trull. Les dades les recopilà a partir de les tertúlies que mantingué amb l'avi Agustí.

Aquestes dues fotografies capten dos moments del públic assistent. En la darrera fotografia lliurat a un esclat d'aplaudiments.

En altres depèndencies del molí s'hi exposa maquinària i estris que han utilizat, amb el pas dels anys, la família Serés, com aquesta antiga cosechadora fabricada al país vasc i que és de les poques que queden tan antiga i ben conservada. Les explicacions ens les donà l'Agustí fill, al mig de la fotografia amb americana fosca.

I finalment s'obsequià al públic assistent amb un piscolabis al pis superior del molí. Aquesta dependència està habilitada per ser utilitzada com a sala d'exposicions i la inauguraran els pintors Albert Corretgé i l'Àngel Piulats en ocasió de la propera Festa Major d'Alpicat a finals d'agost d'enguay.
Ambdós pintors encoratgaren a l'Agustí per la bona tasca que fèia al vell molí i en mostrar-los-hi, ell, aquest pis superior, intuiren l'epai escaient, que representava la sala, per mostrar el treball de qualsevol artista i des de llavors han col·laborat, també, en la restauració d'aquest indret.

MAQUINÀRIA DEL MOLÍ I LA SEVA FUNCIÓ

L'Agustí ens diu:
El secret per fer un oli de qualitat és: neteja en tot el procès d'elaboració i oliva fresca, màxim de dos dies.

Les olives eren portades al molí i posades en una tremuja d'una capacitat d'uns 500 kgs, a l'espera de ser mòltes.
A continuació per mitjà d'un bisenfí, on es netejaven, eren dipositades en un altre tremuja, de la mateixa capacitat que la primera, abans de passar per les moles.

El temps d'estada a la mola era al voltant d'1 hora. Després, la pasta obtinguda de la mòlta, s'abocaba a una pila petita al peu de les moles i amb una galleda era colocada als cofins. Aquests es dipositaven sobre una vagoneta i quan n'hi havia uns 40 o bé 50, eren traslladats a la premsa per mitja d'uns carrils que hi ha al terra.

La força de la premsa la proporcionava aquesta bomba i mitjantçant la transmissió per corretges sens fi.

Al premsar la pasta, s'obtenia l'oli i aquest per mitjà d'una mànega era conduït a les piles de decantació.
La premsa de ca l'Agustí fou construïda a Reus per l'empresa Tomàs Mallorquí.

A les piles es recollia l'oli amb el cassó i el plat d'aram. Aquest últim usat quan la capa que surava per damunt de l'aigua era fina.